Doncs bé, ja hem passat per les acostumades Festes del Sant Crist. Amb un mercat inclòs, que cada dia s’assembla més en un mercat del baratillo. Amb un temps que fa el que vol i ben llunyà del que convé.
Per si no tinguéssim proutes cabòries, ara haurem d’aprendre nous balls. Doncs quan les primeres autoritats els ballen, nosaltres per no ser menys, també els hem de ballar: la Galop de Balaguer, és el primer.
Sense oblidar al senyor que fa ballar l’Harpia que al ser una mica més complicat, s’haurà d’esmerar en donar-nos la clau per poder fer-ho fer el més bé possible. Al ser balls del tot representatius de la nostra ciutat. Ull viu, si ell es cansa s’ha acabat la coca i el vi.
No voldria ser repetitiu, però el que ha passat a València, és una mostra gegantina del que tantes vegades he repetit de la classe política; no val ni un perrot de coure vell. Que tots paguem amb euros molt suats, però legals del tot.
Hi ha una vertadera febre per no treballar sinó està ben remunerat, segons escolto. Tothom té el desig d’ésser funcionari. Crec que hi ha massa gent que pensa el mateix, per tant és difícil. Jo crec que és probable que la solució sigui aconseguir que una ànima caritativa et nombri: VULNERABLE. Tindràs ajudes i altres “componendas” que et poden ajudar a viure sense rancúnia. Aquí Balaguer tots coneixem alguns casos que es remunten a molt enllà, i potser podríem dir a tres generacions, que no han treballat mai. A la vista de qualsevol es veurà el seu bon aspecte físic. Bons clatells, esquenes que semblen armaris i algun fins i tot cotxes.
És d’aconsellar que procureu no tenir cap incidència amb ells, doncs aleshores sabreu el que val un pinte, que vosaltres haureu de pagar, no tenint un pèl al cap.
Seràs membre d’una nova classe social. I tot amb discreció de pertànyer als VULNERABLES, dic del tot INTOCABLES.
C.G.A.
