El que va venint

Sempre he manifestat els mals records que em porta el mes de setembre. Per a mi ha estat un mes de l’any amb majoria de dies, que podríem dir, en conjunt “horribilis”.

Aquest any, per no ser diferent, ho ha estat “in crescendo”, per un conjunt de persones compost per milers en tot el món. I el fotut és que no es veu un final proper.

No tinc cap dubte que estem veient i vivint la mort d’una manera de viure, per donar pas a una altra desconeguda encara. Si un és optimista pot pensar que serà millor. Si un és realista, que desitjo que ho sigui, no podrà per menys que sentir-se pessimista.

S’ha donat una importància que segurament no té, a tot l’agradós. A tot el que es pot aconseguir d’una manera gratüita del tot. S’ha mentit amb excés per subsidis, descomptes, i qualsevol benefici que pugui anar a la butxaqueta per poder-los cremar, i que doni al beneficiari un status que no és de veritat el seu.

No crec en les ruqueries dites pel Bosé, però sí crec que s’ha pitjat massa l’accelerador per fer nèixer un nou sistema aprofitant el moment en que es viu, que no era el més oportú. Tot un món d’interrogants s’obre davant de la nostra vida, i d’una manera repetitiva dins una crisis econòmica brutal, fruit d’una cosa desconeguda, i que farà que duri més del desitjat.

No ha de beneficiar en res la quantitat de gent arribada de fora del país i res tenen, perquè res tindran en tant que duri la crisis, sols la caritat si la troben. Doncs el que passa als barris del Sur de Madrid, pot passar en qualsevol lloc d’Espanya, inclosa Catalunya.

Cada dia veiem més gent amb uniforme, i cada dia patim més robatoris. Cada dia veiem més cotxes condiuts per gent sense carnet i sense assegurança, i no cal recordar la ITV. Cada dia veiem pisos de pocs metres habitables plens per colles familiars, o no. Cada dia coneixem més cares que venen porqueries als nostres fills. I tot ens ho mengem com una cosa natural, quasi inevitable que volem comprendre i creem l’excusa que el temps ens ho ha portat. I una vegada més ho permetem.

L’etern tema de conversa de policia i jutges, s’acaba aquí. Els jutges, perquè volen i és la seva obligació, que és complir la llei, al cap i a la fi és la seva vocació. Tot queda igual, no oblidem que els agents estant treballant amb un protocol manat i l’han de complir, i els protocols estan fets pels polítics de torn. Cap es mullarà pels que l’han votat. D’això se’n diu PAU SOCIAL. Aquesta permisivitat ja va donant els seus fruits. Només són dolços pels que n’abusen.

Per cinquena vegada es va celebrar la festa d’Encontats, i per fer-ho més lluit es va honorar al creador d’una figura dels seus contes, el rovelló. Fins aquí ho trobo encertat del tot. Ja en tornarem a parlar.


C. G. A.

Entradas Recientes

Ver todo

Tres en uno?

Es pot començar un escrit com es vulgui, però quan s’ha deixat en l’acabament, una punta sense explicar el propi parer, ha d’ésser el principi del següent. I aquí va. No vaig trobar gens bé que en una

País de Rècords

Això de la Pandèmia, malauradament, està duent a Espanya a esdevenir recordman europeu de mals resultats deguts a la pandèmia del coronavirus COVID-19. No disposo de dades de tot el món, de manera que

Dia Mundial de l’Alzheimer

Amb la crisis que ha provocat la COVID, els projectes que es duen a terme des de l’Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer i altres demències de Lleida (AFALL) s’han hagut d’adaptar i readaptar

banner-reclam.gif

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per