Sempre he vist el periòdic “La Vanguardia” per casa. Al temps en que el pare era viu potser la necessitava. Quan va morir el meu pare, el sr. Valls de la Llibreria al carrer d’Avall, ens la portava, ho anunciava amb dos tocs al picaporta del carrer, que sempre estava oberta i per la nit es tancava. I així va anar passant el temps. La meva germana Mercè, acompanyava a la mare en la seva lectura. El meu germà gran “Pedrito” no crec que la toqués mai. I jo tampoc. Però “La Vanguardia Española” va continuar essent a casa.
El temps va anar passant, i per raons ben naturals, la unitat de quatre de la família es va haver de dividir amb els matrimonis que cadascú es va fer. I la Vanguardia va continuar essent a casa.
Ara que d’aquella família de cinc membres sols quedo jo, la compro cada dissabte en català, perquè coses rares de la vida en el món d’avui de tanta mentida, em porta una bona informació, i amb uns quants col·laboradors, podria dir em sento unit en la crítica dels polítics que tenim, i que hem tingut en un temps massa proper a Catalunya.
Quan el President Illa ha buscat en el record i en els documents a un home com el President Tarradellas. Ha estat tot un encert que s’emportés a tot el govern, en dies passats, a Poblet. I els esperonés a recuperar tot el deixat de banda per “Pujols and company”. On l’objectiu era el diner que entre “l’Abadesa” i el fill gran treballaven a temps complert.
Ara s’ha anunciat que el procés a la família Pujol, serà el novembre del 2025. Jo no crec que ho veguem. Hi ha massa coses que ho impediran.
Llegia fa pocs dies, que en una trobada per donar-li el passaport diplomàtic de França la sr. Tarradellas, cosa que feia Antoine Pinay. Aquest es va interessar que pretenia aquest exiliat català. I Tarradellas li va respondre: “Evitar fer el ridícul, Monsieur le President”. Vull creure que el governant francès es va donar més que satisfet. Un Vicens Vives era partidari d’esperar el moment per pactar amb l’Estat, sempre sense forçar-lo massa.
Si tot el dit pot tenir paregut amb aquest Messies dit Puigdemont, barret de rialles que va creure que una independència de 8 segons que va durar, podia tocar el cel eternament. Que s’ho faci visitar per un metge!
C.G.A.
