El ciutadà no en té la culpa, perquè el ciutadà, se sent impotent, potser del silenci som culpables, davant un estat, que fa servir la força, i no la raó. Aquesta paraula posseeix d’una altra manera, els grans responsables, de la crisi sou vosaltres, els que dirigeixen el gran embullament del país, els que maneguen grans quantitats de diners i els que s’han enriquit, amb obres públiques.
Vostès, que han portat la batuta de l’enorme desconcert, han enfonsat rotundament l’economia financera i han tret la part mitjana, que és la solució, de la crisi, la base. No insisteixin a carregar el mort als ciutadans, no intentin que la gent es torni rematadament masoquista, cosa que crec que ho van aconseguint. Polítics cal saber mentalment de la crisi profana que ens asfixia segurament es sacrifici de tots, però no de tots, és el mateix sacrifici poseu-vos als grans sacrificis i després pujar-se els primers als per redimir la humanitat.
Hem de reflexionar i tornar als anys 90 i on hi havia bondat, benestar, tots vivien bé, mirar d’entendre’ns pel bé de tots, ja que anem al mateix vaixell.
La pau, la igualtat i no la guerra. Si Gandhi no hagués estat conservador, no hagués aconseguit la independència, ocupació, resistència pacífica sense violència.
No podem acceptar que aquesta societat hi ha molt que desitjar i els joves han de reaccionar associant-se protestant, controlant i deshumanitzant-se, no ens hem de deixar trepitjar pel poder amb el que facin. Ens hem d’unir per assumir i comprometre’ns amb la causa, hem de fer l’esforç per tots, i els que patim potser en sortirem reforçats.
La educació no canvia el món, canvia les persones que han de canviar el món.
Francesc Cucurull i Torra
