De tot color

La quinzena passada vaig tenir un petit ensurt al veure que el meu parer. Tan neutre i tant real, havia sofert una petita mutilació. Per dir-ho d’una forma entenedora. Els que hem viscut temps de la “censura prèvia”, podíem malpensar, que havia tornat. I si fos així per la tranquil·litat de la majoria, benvinguda sigui, vaig pensar.

En un temps en que tots estem una mica neguitosos, més que res convé un bon ànim d’esperit i de plomà. En un aclariment posterior vaig comprendre que sols era un descuit, una inadvertència més de les que patim en el dia a dia. Res a dir. Però jo avui vull acabar com era al sortir de les meves mans. Era així; “A.Einstein..,l’estupidesa humana es infinita”. Ara aprop de l’hora d’anar a votar caldria tenir-ho present.

En uns moments del tot inoportuns per la pandèmia ens fan anar a votar. Després de tots els “sis” i “nos” i dels dubtes que hi va haver de documents signats i portes de jutjats obertes entre ara i el maig, tots s’han ficat d’acord i nosaltres a complir. Amén. Nosaltres som el ramat i ells els pastorets que volen el nostre benestar total (?).

S’ha pogut veure que en el fons tots ho volien. Uns perquè es veuen guanyadors, altres perquè en dubten. Uns altres, perquè son molts els que aspiren al que no tenen.

És ben humana aquesta aspiració. I com sabem i hem vist amb tot el que han empastifat en aquests anys de la dita Democràcia. Sols a repercutit amb una quantitat creixent d’impostos i taxes, i un augment de gent que s’han sentit enganyats i molt defraudats, sense oblidar tots els estómacs agraïts per portar un carnet d’un partit. Qualsevol espectacle que ens imaginàvem que aquí no passaria. Ha passat amb escreix. Paraules noves que senyalaven a delictes han aparegut quan els fiscals han ficat el nas, han donat feina a dojo als jutges. I el poble ha creat les seves defenses amb partits populistes, que volen portar les solucions als extrems. Sense recordar on s’acaben totes les exageracions tan de dretes, com esquerranes.

Els que tindran sort i sortiran elegits i no han promès gran cosa tenen a la mà la repera. De la seva mollera sortiran camins per poder-hi andarejar amb les mans a la butxaca encara que dugin enlloc. Hauran entrat en una nova classe social, i de res valdrà els gemecs que puguin escoltar. Seran ja CASTA, que batejava el Sr. Iglesias, quan malgrat els vots que obtenia no tocava res prou sucós. Ara que te la meitat del Col·legi de Ministres, no la usa, no cal fer-li memòria. Les postures es poden mantenir, però els fets diran el contrari. I es cuidarà prou be de jugar-se-la, encara que jo pensi que el propòsit és el mateix; ensorrar-ho tot i no deixar res per desgavellar.

El conegut no m’agrada gaire, però el desconegut menys. I si aquest pensament és del Estado en que estem. Catalunya que es on visc i en que parlo i escric amb la meva llengua, en fa recordar un David Ben Gurion que deia del seu petit país; “ Massa Partits i massa coses a fer per un terreny massa petit “. Ara es hora d’anar a votar amb pau.


C.G.A.

Entradas Recientes

Ver todo

Hem votat

Han passat les eleccions i els seus resultats de segur no han satisfet a cap dels que es presentaven per manar-nos. Malgrat una organització modèlica que va superar amb escreix la seguretat, i també e

4.546 gràcies

El 14 de febrer l’independentisme va fer un pas important en superar, per primera vegada en unes eleccions al Parlament, el 51% dels sufragis. Hem complert l’objectiu, com el vam complir fa tres anys

Respectem les persones grans

Tinc pocs recursos per extendrem sobre aquest gran problema tant complex que a tots ens afecta i si tingués autoritat posaria tot el meu esforç sobre el tema per a reconèixer tot el que han sofert per

banner-reclam.gif

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per