No caldria dir que els dies van passant. Amb pocs mesos el sol ens entabanarà, i a canvi ens donarà l’oportunitat de treuren’s roba del damunt i d’haver de suar, segons la feina que un faci. Tot ben normal i molt lligat al viure nostre. Que així és de desitjar. Amén.
La vida de cada dia ens dona sense cap pausa, per poder preveure el següent pas dels senyors que avui manen als EEUU. Amb un home que ens ensenya, i ens diu amb una abundància total que sap signar tot un reguitzell de noves lleis del seu mandat. Ja veurem on acaba i com. Per de pronte la idea d’una Europa amb un pes determinat, sembla que s’ho passa pel clatell, sense cap temor de despentinar-se el seu tupè. Ben visibles les Comissions respectives per la possible pau a Ucraïna.
Doncs ja s’han reunit a l’Aràbia Saudí. Pels americans quatre, amb el corresponen cap dit Rubio. Visiblement, dos per part russa, del tot lleials al Putin. Veurem o no veurem com arriben a uns preacords i pactes que els seus “quefes” signaran després de retocar-los. Sense cap escrúpol.
Tot senyalava que la Comunitat Europea a callar. No puc creure del tot que acabi essent una veritat. Doncs haurien d’inventar massa mentides per la clientela, que som nosaltres que els votem.
Els Socialistes tindran uns mals moments. Els Comunistes (vull dir els nostres) ja fa dies que els tenen. I aquells que no son “ni chicha ni limoná”. Si no tenen molta sort, aniran a casa seva que hi falta gent. No cal recordar al Pablo Iglesias, menjat en les eleccions de la Comunitat de Madrid, per l’actual Presidenta. A un Errejón i ara al Monedero. En fi, no els queda “cap macho Alfa” al galliner.
Veient els números de la nostra Banca, de milers de milions, he recordat la història d’un mafiós expulsat dels Estat Units dos cops. Que donava un consell als seus companys d’ofici: “Perquè hem de robar als bancs, amb els riscos que tenim: Per què no crear-los”.
C.G.A.
