Confós i exhaust

He de dir-vos que no sé on sóc. Quan més he procurat enterar-me del que ens passa a quasi tots fa que estigui més confós. He llegit que un ministre alemany que declarava que amb estalvi i austeritat no se’n sortirà d’aquesta crisis producte del Covid-19.

Per l’altre costat, ens surt el Governador del Banc d’Espanya, i ens aconsellava austeritat i al Gobierno pujada de impostos. Total, em quedo en no poder veure el vertader camí a seguir. I un es pregunta a qui fer cas. Més em confon al llegir que uns països petits com Holanda, Dinamarca, Àustria i Suècia, amb una vida influïda pel clima que els fa ser austers i ben regulats, no es mostren partidaris d’ajudar a socis de la mateixa societat, el Mercat Comú, si les administracions no fan uns canvis en la seva estructura. No s’ha d’oblidar per altra banda, el trist espectacle que donen els nostres polítics, sense cap vergonya del malament que ho arriben afer. Els Governs Autonòmics, gelosos de les competències que tenen, diuen que ells ho farien millor. Altres que diuen que es nota una voluntat de centralització. No deixen uns i altres de voler més poder per tenir més possibilitats de manegar més diners, i poder afegir més ofenses de l’opressió de Madrid. De repressió i de tot aquest llenguatge en que els creadors de la “Èpica del 1 d’Octubre”, sabran donar-li el color del victimisme. Al que per cert, ja hi estem acostumats.

A unes noves maneres de viure sí que haurem d’acostumar-nos, per afrontar els dies que es van atansant, i que costarà fer-los passar avall. I com és de costum, les viurà el poble. I de segur, els nostres polítics amb la seva bola de vidre els hi donarà una imatge diferent, doncs usen un detergent diferent. Son una nova classe social, una casta diferent com deia el Pablo Iglesias ara ell i senyora inclosos. No hi ha, aneu-vos-hi acostumant, ni una sola diferència, quan es mama la llet d’una mica de poder.

Tinc com fogonades, barrejades amb visions, intuïcions, i alguna que altra ocurrència. No vull el notari de la sordidesa o del pessimista, però tampoc passar per un ximple.

Fa molts anys es va decidir acceptar treballadors temporers que vinguessin amb un contracte de treball, amb garantia de sou allotjament. Semblava una mesura del tot encertada. Anys hi va haver que pobles feien venir, fins i tot, colombians que el camp necessitava. Perquè avui els sindicats no desar rollen allò que va anar be ?. Ningú ho deu saber, doncs tots callen. S’haurà de pensar que del desgavell en surt més profit per algú.

Avui que els Sindicats tenen més estructures que fa anys, perquè no han reclamat el protagonisme que el pertoca del tot ?.

En fi, entre els morts oficials per la pandèmia i els enterraments reals, ningú s’aclara.

A la ministra Calviño que tan ens convenia situar-la a Brussel·les li han fet un lleig. I força ens perjudicarà tal decisió.

Total, sense voler ofendre a Déu, crec que estaria confós com jo mateix.


C. G. A.


Entradas Recientes

Ver todo

Tres en uno?

Es pot començar un escrit com es vulgui, però quan s’ha deixat en l’acabament, una punta sense explicar el propi parer, ha d’ésser el principi del següent. I aquí va. No vaig trobar gens bé que en una

El que va venint

Sempre he manifestat els mals records que em porta el mes de setembre. Per a mi ha estat un mes de l’any amb majoria de dies, que podríem dir, en conjunt “horribilis”. Aquest any, per no ser diferent,

País de Rècords

Això de la Pandèmia, malauradament, està duent a Espanya a esdevenir recordman europeu de mals resultats deguts a la pandèmia del coronavirus COVID-19. No disposo de dades de tot el món, de manera que

banner-reclam.gif

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per