Codonys! Codonys!

Desprès de tanta manada clausura domèstica, un té al davant seu tot una sèrie de mesures que diuen de prevenció. Uns més i altres menys ens les hem acomodat a la nostra vida amb més o menys elasticitat. Uns podem arribar al “botellón” i altres a una simple cuita de carn amb amics i companys. En les fases que estem, cada punt d’Espanya té les seves desobediències al dia. No cal parlar de les platges, ni des serres. En fi que estem destapant la botella que estava a punt de petar. Els remeis per calmar el nervis i la pandèmia, podia anar de les citades pel inefable Sr. Trump a les de la medecina alternativa. Cadascú ha d’ésser lliure per creure en el que té fe o confiança. I encara que crec que molts ens podrien ensenyar una llista de contradiccions en el dit i manat. Però també crec que ha de ser un problema de molt difícil solució. I es tardarà molt en trobar-la, si de veritat la busquen.

En tot, jo no crec que ens canviï en quasi res tot el passat en aquests cinc mesos mal contats. En un poc de temps tornarem a ser tal com érem. Les nostres filies, les nostres fòbies, el nostre egoisme, l’enveja al veí i el nostre egocentrisme ens faran tornar a com veritablement som, amb tota la força en que els hem tingut, solsament, aparcats.

La quantitat de ERES i EROS, o com es diguin, van vivint recordant altres temps, i tenint molt present el cobro que a uns no els ha arribat, i a altres que no saben per quina raó, ni a quin sant van encomanar-se per haver-lo rebut. Però tots enyorant el treball que certament avui perilla.

Deia el periodista Xammar, que “on no ve d’un pam comença la barbàrie”, i si tanquem els ulls veiem un futur tant animalesc que pensant en els fills un s’aborrona.

Una classe política que no serveix per a res de tot el que necessita el poble. S’ha vist que no entenen el que no volen entendre. Per ells el partit és la seva mare putativa, i per això són els seus servidors de tot un ventall d’ideals que sols cristal·litza amb el poder de governar. A excepció dels seus cecs talibans molts missatges no es poden entendre. Per que les contradiccions són part del rosari de despropòsits que tots podem percebre.

Aquest Gobierno de España amb una majoria ben escarransida, sols podrà durar en un continu “chalaneo” de donar el que no té, o amb promeses de difícil compliment, nova versió Zapateril. I com el temps no està gens a favor de poder-ho lluir, el seu trànsit pel Gobierno no serà gaire donat a alegries, i sí una continuada brega entre ells. En el dia a dia ja n’hem llegit algunes, perquè no creguéssiu pas que el Clan del Iglesias ha renunciat a res, des de el dia de la seva fundació (?) era i es, ocupar el lloc del PSOE. Sigui amb Bildu, sigui amb gallecs o cupistes. L’únic que no entra al ball es el PNV. I jo desitjo que ER no entri al citat ball, que faci una política semblant al PNV, que lluiti per ser considerada una força tranquil·la pel be de Catalunya i del seu progrés. Ha de conquistar el votant amb realitats no amb plats trencats de somnis que avui per avui no deixen de ser utopies que mai han estat realitat. Mai !.Per molt que ens enverinin la sang amb estupideses el vicari Sr. Torra i el bisbe fugit.


C. G.A.

banner-reclam.gif

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per