top of page
hemeroteca.jpg

Català al Congrés de Diputats

Ja tenim president del Govern d'Espanya. Enhorabona a l’elegit i als seus partidaris. Agradi o no, és el president legítim i se li ha atorgat la confiança pels propers quatre anys. Està bé que un polític tingui ambició, o ambicions, però què l’ambició sigui la seva qualitat més destacada, ja no és tan bo. Opino que caldria tenir a més un cert amor pel país, acompanyat d’una voluntat de sacrifici personal, voluntat de servei, inteligencia política i un cert grau de sinceritat. No m’agrada gens, però és el que tenim.

En el seu comiat del càrrec Irene Montero, ex Ministra d’Igualdad, responsable directa de la nefasta Llei del Sí es Sí, que ha reduït penes a 1200 violadors i depredadors sexuals, 110 dels quals ha sortit de la presó abans del que els tocava, ha fet el discurs que s’esperava: groller, bast i carregat de rancúnia, molt en la seva línia habitual.

Sessió d’investidura: En les intervencions dels líders dels diferents grups polítics, elegits per nosaltres el poble, no ho oblidem, he pogut escoltar Miriam Nogueras, representant d'un partit català i independentista, adreçar-se al diputats en català. Algú es va posar les mans al cap mentre ella parlava. Tenim una classe política amb una greu tendència a caure en fonamentalismes, a la exageració, a la hipérbole; aviat surten puristes, d'un signe o d'un altre, que s'estripen les vestidures i clamen al cel. Per ells és fàcil descartar u obviar l’opinió de la meitat del Congrés, és a dir, de la meitat dels espanyols. Uns i altres parlen en la seguretat de la possessió de la veritat absoluta, de la certesa infalible, parlen investits de la veritat “ex cathedra”. Amic lector, creu-me, no n'hi ha per tant.

Només fa uns pocs mesos, un digne representant de la classe empresarial castellana, concretament de Cuenca, va participar, sempre li estaré agraït, en la presentació d'un dels meus llibres, Llámame Charo, a la biblioteca de Balaguer. José Miguel Rodríguez, vice president de Fundación los Maestros, advocat, empresari i molt bon amic meu, en l’acte de presentació del llibre que, òbviament, es va fer en català, llengua que ell no coneix, en el seu torn de paraula i en castellà va dir paraules tan sàvies com les següents: “ojalá algún día todas las escuelas de España enseñen todas las lenguas que se hablan en España”. Quin bon exemple de convivència i responsabilitat.

Comparteixo totalment aquesta opinió amb José Miguel, i no tinc dubte que si aquesta idea s’arribés a dur a terme, la propera generació tindrà menys ignorància, menys recels vers els ciutadans d’altres comunitats o regions i, sobre tot, menys por dels canvis, i menys odi.

Sí, perquè la llengua és el primer pas per a conèixer aquells que no conviuen amb nosaltres, que no són com nosaltres, que parlen diferent, però també, és clar, pensen diferent en molts aspectes de la vida, la religió, l’art, la gastronomia i, de rebot, la política.

La llengua és el vehicle comú que ens permet comunicar-nos amb persones que des de la seva infantesa han rebut educació, formació, instrucció diferent de la nostra i, per tant, conseqüència lògica, expressen diferent opinió de la nostra en molts aspectes.

Si ens capfiquem en l’actitud absurda i egoista actual i únicament aprenem la nostra pròpia llengua, excloent les dels pobles que ens envolten, sí, de ben segur que d’aquí un temps descobrirem que el nostre melic és el més gran i bonic del món, però no tindrem la capacitat d’entendre ni de fer-nos entendre.


Joan Vicent Sampedro

Entradas Recientes

Ver todo

El xut vell. Fent records (II)

Amb un barret vell de palla que m’anava gran. Sucat d’oli que em ficava la mare. I un pot de llauna amb una ansa que em va arranjar el Fernando de cal Xarrac. Vaig començar la meva tasca. Obeint al pa

El congost de Mont-rebei:una assignatura pendent

El congost de Mont-rebei és un dels principals punts d’interès natural i turístic de la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça. Un lloc on es pot fer senderisme, escalada, caiac i vol en parap

banner-reclam.gif
bottom of page