top of page
hemeroteca.jpg

Balaguer i el tren: passat, present i futur.

La relació de Balaguer amb el ferrocarril ve de lluny i està plena d’esperances i d’oportunitats fallides. D’entre totes aquestes experiències, cal treure’n les decisions correctes per afrontar els nous reptes i les noves possibilitats de la mobilitat del territori. Val a dir que l’arribada del tren a la ciutat de Balaguer va tardar prou, si ho comparem amb altres poblacions de la plana de Ponent per on van fer passar el tren Barcelona-Saragossa. Vindria a ser el que ara anomenaríem l’eix de l’A2, potser a algú li sona.

Doncs bé, fins 45 anys després no va arribar el tren a Balaguer, i va ser per iniciativa privada i lligada a la pèrdua de Cuba l’any 1898 per part de la corona espanyola. La substitució de la canya de sucre per la remolatxa va fer que s’iniciés, per part de la societat Manuel Bertrand i Cia., la construcció d’una línia des de Menàrguens i Térmens, on es va situar la fàbrica, fins a Mollerussa per una banda i Balaguer per l’altra. L’objectiu era poder subministrar la remolatxa a la fàbrica i via Mollerussa transportar el producte acabat amb la via que anava a Barcelona. La línia funcionava com a mercaderies i passatgers, i va arribar a Balaguer el 26 de novembre de 1905, tancant-se definitivament l’any 1951.

Per a que una iniciativa de connexió per tren fos pensada per als diversos territoris com a iniciativa pública, va caldre esperar a que el catalanisme polític arribés a les institucions amb la Mancomunitat de Catalunya. Les dificultats amb la legislació estatal no va permetre, en un inici, emmirallar-se en el model belga de ferrocarrils secundaris. Dins de la proposta de la Mancomunitat hi havia: el tren de Balaguer a Ponts, que havia d’enllaçar amb el que pujaria de Tarragona passant per Cervera i connectar amb el de Puigcerdà; el de Balaguer a Tàrrega, que en un principi havia de connectar Barcelona i Bilbao, i que quan va decaure havia de connectar amb Igualada i Barcelona; el de Balaguer a Estada (prop de Barbastre), com a connexió de la línia anteriorment esmentada; i el de Lleida a Balaguer. L’arribada de la dictadura de Primo de Rivera va desmantellar la Mancomunitat i va fer un canvi de paradigma, ara ja no es tractava de fer xarxes secundàries per apropar els diversos territoris, sinó de fer xarxes estatals de gran abast entre grans capitals. Així van decaure la major part d’iniciatives que, ajudades pel creixement i millora del transport per carretera, van fer que els possibles inversors se’n desdiguessin.

Si la línia que va arribar a Balaguer procedent de Lleida el 3 de febrer de 1924, i que enguany fa 100 anys, va seguir posteriorment, va ser perquè formava part de l’eix de Baeza a Sant Girons, ja passada la frontera estatal. De fet l’únic tram actualment en funcionament és de Lleida a La Pobla de Segur. Els pactes entre els estats espanyol i francès varen decidir que a les connexions per Portbou i Irun calia afegir-ne una al centre dels Pirineus, i van optar per aquesta en detriment de la de Canfranc.

Actualment, Balaguer només disposa d’una connexió de tren amb Lleida i Pobla de Segur, i amb tots els pobles que hi ha al seu pas, i ara és l’hora de pensar quin ha de ser el futur de les connexions ferroviàries que tenim, i aquest passa per quatre àmbits:

El primer és, evidentment, la tramviarització del tren al seu pas per la ciutat, sense allunyar l’estació del centre i fent una intersecció amable i urbanísticament avançada.

El segon és quadrar els horaris amb les connexions d’alta velocitat via Lleida. Això ha de fer que amb menys de dues hores estiguem a Barcelona, connectant amb port i aeroport i amb la xarxa europea, o amb la resta de la península. Aquestes connexions haurien de permetre fixar la gent al territori, ja que podrien desplaçar-se amb facilitat, comoditat i rapidesa a les capitals.

El tercer és electrificar el tram de Balaguer a Lleida per a que els combois que vagin de Lleida a Cervera per Tàrrega i Mollerussa, o a Montblanc per Borges Blanques, tinguin la seva continuïtat amb els de Balaguer sense necessitat de fer transbord.

I el quart és estar present en les decisions de possibles noves línies o allargament de les existents, per a poder aprofitar la situació geogràfica estratègica. No ha de passar com amb les carreteres que han deixat la ciutat a una banda.

Balaguer ha de tenir un pes en la xarxa ferroviària catalana i se n’ha de saber aprofitar, tant pel moviment de passatgers com pel futur moviment de mercaderies.


Jordi Ignasi Vidal i Giné. Grup municipal ERC-AM


“Volem l’autovia!”

Les connexions viàries són primordials per al desenvolupament econòmic i social d’un territori, i en alguns casos representen un greuge comparatiu que cal saber convertir en propostes de millora const

Preparem-nos: l’aigua a Balaguer serà més cara

La setmana passada la paera en cap de Balaguer i el seu tinent d’alcalde van visitar l’Ajuntament del Vendrell en cerca d’idees per millorar, diuen, la gestió del servei públic de l’aigua. Qui no vold

5.214 gràcies

Els resultats de les eleccions del 12 de maig deixen un panorama polític obert, amb incerteses per resoldre però amb tres constatacions. En primer lloc, la victòria a nivell nacional del Partit dels S

Opmerkingen


banner-reclam.gif
bottom of page