En l’any 1992, la gent tenia bondat, vivia molt bé. Els treballadors tenien un sou digne: dos pagues extres i beneficis, acomiadaments pagats i una jubilació i Seguretat Social de les millors d’Europa. La classe mitjana tenia independència i gaudia de bona salut econòmica, és a dir, un estat del benestar amb majúscules. Ara, tot això ha saltat pels aires. Crec que la política, la religió, l’economia són els pilars, juntament amb l’amor als altres del que ha de ser custodia a tots plegats i reforçar els fonaments ja que si fallen ens quedarem sense recolzament.
En democràcia, la constitució és universal com els 10 Manaments; si no es compleix, anem a la deriva.
Ha de venir una crisi molt profunda perquè, al meu parer, canviï la situació actual. Hem de retrocedir per a que el món millori significativament. Hem de tenir un gran nivell de comprensió i saber-nos adaptar.
És millor estar dividit per la veritat que romandre junts per la mentida. L’actual situació és com la del peix gran que és menja al petit. Crec, no obstant, que per tot plegat, aquesta crisi pot acabar sent una benedicció.
No m’allargo més perquè penso que soc pessimista, però en realitat soc realista. El pas del temps ho dirà. Ens hauríem d’alegrar tots plegats de la possibilitat que tenim de salvar-nos abans no sigui massa tard.
Això és un joc de trons; hauríem d’acabar amb les guerres i imputar als responsables que envaeixen països per interessos econòmics i respectar d’una vegada per totes als sers humans.
Espero que cadascú posi de la seva part per a rehabilitar-nos.
Francesc Cucurull i Torra