Davant les informacions aparegudes recentment en diversos mitjans locals en relació amb el projecte d’homenatge escultòric impulsat per aquesta entitat, l’Associació Foment de l’Art de la Noguera (AFAN) considera necessari fer les següents puntualitzacions : AFAN és una entitat sense ànim de lucre que ha impulsat aquest projecte mitjançant un procés de participació ciutadana i de micromecenatge, amb la voluntat de reconèixer la trajectòria d’un ciutadà amb projecció nacional

Fa temps, en aquestes pàgines et vaig dir que un dia parlaria del concepte de feixisme, tan d’ús habitual aquestes dies. La democràcia, afirmen els feixistes, és insuficient perquè habilita l’existència dels agents del desordre, no els elimina sinó que els permet existir i el feixisme promet, llavors, l’extirpació, la depuració, l’eliminació, d’aquells elements que s’hi oposen a l’estabilitat, la pau nacional. Per descomptat que per a això el primer que fa el discurs feixist

Aquest dimarts s’anunciava la reactivació de l’eix transversal ferroviari que, un cop més, deixava Balaguer i la Noguera fora del mapa de les grans inversions. Sembla un mal sistèmic: els qui governen sovint no miren més enllà de l’A2 i l’AP7. Aquella ciutat que fou capdavantera en indústria és avui, per a la Generalitat, un simple lloc de pas, una reserva de paisatge i, indiscutiblement, l’angle mort de les infraestructures catalanes. Que ens deixin fora de l’eix ferroviari

Abans, a la meua època quan anava a ferrar animals a les masies, sovint trobava famílies on els avis eren els patriarques. Tots vivien plegats, units i amb afecte. A casa és respirava un bon ambient i els fills aprenien molt dels pares i dels avis, que tenien l’experiència de la vida. El passat no és una carrega sinó una font d’aprenentatge. Abans és valorava més la saviesa dels grans i el respecte dins la família i això val molt, tot i que encara a dia d’avui no és suficien

Parlar dels 40 anys de Groc és parlar d’un fragment important de la història quotidiana de Balaguer. Durant quatre dècades, la revista ha explicat la vida política, social i associativa de la ciutat amb criteri, esperit crític i voluntat de fer comunitat. Com a col·laborador durant més d’una dècada, Groc em va oferir una gran oportunitat per escriure amb llibertat, aprendre i créixer dins d’un projecte col•lectiu respectuós amb el lector balaguerí. Al llarg dels anys hi he p

Quin model educatiu volem per al nostre país? Tenim una idea clara de futur o anem prenent mesures puntuals lluny de configurar un model educatiu planificat? A Balaguer, l’Escola Gaspar de Portolà, amb 54 anys d’història, ha format generacions i generacions de balaguerins i balaguerines. Si d’una cosa pot presumir la nostra escola és del seu tarannà acollidor i, per consegüent, de tots els adjectius que signifiquin la idea d’una educació inclusiva. Docents i ex docents, categ

Aquest món té profundes desigualtats i desequilibris. La tradició de la dictadura i la democràcia es va reunir amb el President Suárez que, junt amb els partits comunistes, van haver de flexibilitzar les seves postures, amb un rei Joan Carles, llavors intocable. Catalunya, crec que marcava el pas a l’estat, per en l’època d’ Aznar i Rajoy, junt amb el Tribunal de Justícia de la Haia; es van confabular amb la legitimitat de les noves lleis per a retallar-nos i derogar-nos dret

He estat mestre i director de l’escola Gaspar de Portolà durant molts cursos i m’entristeix enormement veure que Educació preveu suprimir una unitat d’I3 per al proper curs 26/27, basant-se només en el cens de naixements d’aquest any, fent baixar, excepcionalment durant un curs, la ràtio mitjana prevista arreu del país. Aquesta previsió ha posat en alerta no solament la comunitat educativa del centre (famílies, professorat, AFA, etc.), creant incertesa i malestar, sinó també

El 7 de desembre els veïns de Gósol van votar en referèndum passar de la província de Lleida a la de Barcelona, on ja s’inscriuen la resta de municipis del Berguedà. Torà i Biosca van canviar de comarca el 2023, de la Segarra al Solsonès. Són els pocs moviments que s’han produït o que es produiran a la demarcació provincial de Lleida, que se sumen a d’altres com la creació de les comarques del Moianès i el Lluçanès o de la vegueria del Penedès. Canvis quirúrgics, fruit de rei

El Nadal és etern, sempre existirà, és fonamental Ell està viu va ressuscitar per a que puguem comunicar-nos i confiar en Ell per contacte diví Com dic, el que creia en Ell, estaria al seu costat ajudant-lo en els moments difícils, Déu va crear el món, per lo qual s’ha de tindre amor, pau i felicitat, però una desobediència entre el mal i el bé, el mal sempre és el camí més fàcil, el bé sempre serà el camí que s’ha de treballar, s’ha de ser generós, tant com Ell, que va envia

Quan entrem al mes de desembre, ho fem amb tot l’esperit del Nadal. De fa anys que cada dia sóc més vell, sense cap excusa que donar, doncs és una realitat ben viva que no es pot amagar. Malgrat que no m’entristeix, com fa el mes de setembre, sí que noto que cada dia que passa m’hi fixo més en tot el que m’envolta, sento que faig tot el que puc, i vec que és poc. I fujo dels posibles neguits, com deia el Josep Pla, com el dimoni de la creu. Malgrat tots els meus propòsits, n

Ja fa una bona pila d’anys que tots els catalans ens hem vist enfeinats en la “defensa de la llengua catalana”. Ningú negarà, hores d’ara, que la llengua ha sofert un evident retrocés en els darrers anys, degut principalment, no a la suposada pressió exercida pels successius governs de l’Estat, sinó per una decisió que fa quaranta cinc anys va prendre la cúpula del partit governant a Catalunya, Convergència Democràtica de Catalunya, ex UCD, quan varen considerar prioritari fo

Valdria la pena que dirigíssim la meitat de la nostra energia cap a fora i l’altra meitat cap a dintre, igualment pensar qui som, la qual cosa és l’origen de la ment que es beneficia dels bons pensaments i per contra, ens perjudica dels dolents. Fer aquest tipus d’investigació; pensar en moltes circumstàncies molt difícils em fa feliç i per aquest motiu d’aquestes dificultats sempre estava trist i llavors no podia ser molt eficaç, ja que una persona trista no pot influir en

Cada dia em sento més confús, amb tot el que vec i em toca viure. De veritat que és per a mi preocupant aquestes crides en totes les manifestacions dels membres destacats del PP, a més de les que fa el seu candidat, contra el govern que tenim, i pel que s’olora fins el 2027. Els darrers actes del PP, han estat com un crit a intentar que no s’allargui ni un dia més: per corrupte, i les seves corrupteles ben properes, esposa i germà. Certament aquest senyor Sànchez, té més ag

Cada dia em sento més confús, amb tot el que vec i em toca viure. De veritat que és per a mi preocupant aquestes crides en totes les manifestacions dels membres destacats del PP, a més de les que fa el seu candidat, contra el govern que tenim, i pel que s’olora fins el 2027. Els darrers actes del PP, han estat com un crit a intentar que no s’allargui ni un dia més: per corrupte, i les seves corrupteles ben properes, esposa i germà. Certament aquest senyor Sànchez, té més ag

Bé, la Festa del Sant Crist és la més lluïda que a Balaguer es fa, cap balaguerí hi pot faltar i una visita al Sant donar. És el Crist més nomenat, de generació en generació ha anat passant, tota la ciutat ho sap. Quan algun trenca-cap ens ha passat en ell hem confiat i després les gràcies li havem donat. Els que de Balaguer a fora se n’han anat mai l’ha oblidat. Els més padrins de fora els han portat i quina il·lusió els fa de poder-hi tornar, se’ls veu contents de fer-ne

Al final, només el carinyo i l’amor prevaleix per sobre de tot en la vida d’una persona. Sovint, aquests sentiments han guiat els nostres actes, tot i que no sempre hagin estat els més encertats. Ningú és perfecte, fins i tot les bones persones poden equivocar-se, i només Déu pot jutjar amb justícia els nostres actes. Al món hi ha tota mena de persones, i fins i tot algunes figures publiques han donat mal exemple, influenciant negativament altres que les imiten. Si tots actu

Per a mi el maleït mes de setembre s’ha acabat. Ha estat el mes actual d’octubre el que ens ha portat la mort del mossèn Pau Vidal. Persona de bé, amb un caràcter que es feia estimar, malgrat l’edat amb la rialla a la boca i la paraula dolça. Pot arribar a ser tot un símbol del clero que tots voldríem i potser no tenim. Com en el llenguatge taurí, canviem de terç, i anem a recordar els desastres d’incendis a tota Espanya, on s’ha ficat de manifest l’abandonament de les gran

Des de Junts per Balaguer hem volgut des de l’inici del mandat fer una oposició ferma però alhora constructiva. És per això que, davant la convocatòria d’un nou Pla de Barris, hem fet aportacions amb la voluntat de contribuir al repte de frenar la degradació del nostre centre històric. L’anterior Pla de Barris, impulsat pel Govern Tripartit, va suposar justament allò que creiem que ara cal evitar: grans equipaments, alguns mal ubicats (els jutjats), altres ideats sense estudi

Fa ja uns dies vaig llegir a la premsa que la Generalitat destinava 200 milions d’euros anuals, durant tres anys, per donar una forta...